Es Cruce

Publicat a 40putes:

Què: restaurant de carretera.

On: a la carretera de Manacor, quilòmetre 41.

Fauna: camioners, comercials, manobres, gent de pas i, els cap de setmana, famílies amb padrines d’orelles sordes i miula de banshee passant un guster.

Trempa: que són eficients, contundents i poc pretensiosos; fotre’s un plat de caragols i unes guàtleres per berenar; aproven la prova de l’Amazones (deixen la botella a la taula); els preus populars.

Destrempa: és un poc ranxo i no sabries dir si les cambreres són garrides o no, perquè es mouen massa ràpid com per ser albirades per l’ull humà desentrenat; els diumenges s’omple de famílies mallorquines i, si ja te costa aguantar la teva, no vegis la dels altres.

Es Cruce (nom oficial: El Cruce; nom popular: Es Cruse) és una institució mallorquina a l’alçada de Xesc Forteza, Ossifar o Catalina Cirer. També representa la sublimació més extrema de la mallorquinitat: un restaurant popular on coincideixen treballadors de pas amb famílies extenses que han fet els comptes i veuen que a pocs llocs pots menjar tan generosament per tan poc. Si alguna vegada t’has demanat, com nosaltres, qui collons pot mirar-se els programes de merda que emet IB3, la resposta és aquí. El menú està estructurat amb els típics plats mallorquins: frit de me, caragols, sípia en salsa, albergínies farcides, guàtleres torrades, porcella… Tot el que necessita un bon proletari per pegar-se una becada de dues hores al pàrquing a les 10 del matí i fer temps fins l’hora de dinar. El servei és tan ultraràpid que estaràs pagant abans de tastar l’allioli, i el lloc sempre està tan petat que entres en un estat de sobreestimulació intensificat pel renou ambient, la fam salvatgina dels veïnats de taula i l’ambient indescriptiblement indígena. De manera que Es Cruce no només és el lloc perfecte per fer una aturada a qualsevol hora del dia per fer un berenar/dinar, dinar/dinar o dinar/sopar (no recomanam sopar/sopar en Es Cruce, a no ser que tenguis per davant una llarga nit de revetla que et permeti accelerar la digestió a cop de whiskycola); també és el camp idoni per a un estudi antropològic detallat de l’estructura social i familiar, els rituals i el comportament en general del mallorquí vulgar. Bolla extra: en Tomeu Penya hi dina cada dos per tres. Si en Tomeu Penya diu que és bo, la resta a callar i amen.

Banda sonora: “Sa porcella i es civil”, Ossifar