Què: restaurant de carretera.
On: a la carretera de Manacor, quilòmetre 41.
Fauna: camioners, comercials, manobres, gent de pas i, els cap de setmana, famílies amb padrines d’orelles sordes i miula de banshee passant un guster.
Trempa: que són eficients, contundents i poc pretensiosos;
fotre’s un plat de caragols i unes guàtleres per berenar; aproven la
prova de l’Amazones (deixen la botella a la taula); els preus populars.
Destrempa: és un poc ranxo i no sabries dir si les cambreres
són garrides o no, perquè es mouen massa ràpid com per ser albirades per
l’ull humà desentrenat; els diumenges s’omple de famílies mallorquines
i, si ja te costa aguantar la teva, no vegis la dels altres.
Es Cruce (nom oficial: El Cruce; nom popular: Es Cruse) és una institució mallorquina a l’alçada de Xesc Forteza, Ossifar o Catalina Cirer.
També representa la sublimació més extrema de la mallorquinitat: un
restaurant popular on coincideixen treballadors de pas amb famílies
extenses que han fet els comptes i veuen que a pocs llocs pots menjar
tan generosament per tan poc. Si alguna vegada t’has demanat, com
nosaltres, qui collons pot mirar-se els programes de merda que emet IB3,
la resposta és aquí. El menú està estructurat amb els típics plats
mallorquins: frit de me, caragols, sípia en salsa, albergínies farcides,
guàtleres torrades, porcella… Tot el que necessita un bon proletari per
pegar-se una becada de dues hores al pàrquing a les 10 del matí i fer
temps fins l’hora de dinar. El servei és tan ultraràpid que estaràs
pagant abans de tastar l’allioli, i el lloc sempre està tan petat que
entres en un estat de sobreestimulació intensificat pel renou ambient,
la fam salvatgina dels veïnats de taula i l’ambient indescriptiblement
indígena. De manera que Es Cruce no només és el lloc perfecte per fer
una aturada a qualsevol hora del dia per fer un berenar/dinar,
dinar/dinar o dinar/sopar (no recomanam sopar/sopar en Es Cruce, a no
ser que tenguis per davant una llarga nit de revetla que et permeti
accelerar la digestió a cop de whiskycola); també és el camp idoni per a
un estudi antropològic detallat de l’estructura social i familiar, els
rituals i el comportament en general del mallorquí vulgar. Bolla extra:
en Tomeu Penya hi dina cada dos per tres. Si en Tomeu Penya diu que és bo, la resta a callar i amen.
Banda sonora: “Sa porcella i es civil”, Ossifar
6 comentaris:
Graaaande es Cruse!
ho clava bastant es qui ha escrit aixo XD
jajajja. molt bo
Bravíssimo!
Te canto amb sos peus en remull. Du du aaaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada