Holaaa a tots!!! akest a estat un cap de setmana interesant...divendres banyito a sant elm i soparillo a nes coyundas (clasicon) i despres a nes jazz voyeaur o com s'escrigui on hi havia una cambrera q m va deixar tocadissim!!! dios com estava d tremenda!!! allà s'hi torna!!! disabte va ser d'escandol!!!! enhorabona a nen gumer i a nen jonhy per sa torradota d gambes, sardines i sipi.....x cert s'amic paxaran es un cabron!!!! Com a colofon a nes vespre varem acabar a Punta Ballena jajaja on es Xumi va qdar tot sol per allà, vaja crack q esta fet.
I ja per acabar es diumenge varem anar a nes carbó amb sa barca d n'andreu, tot i que varem partir a les 9 d'esporles amb en Pau jo no vaig apareixer fins les 13h. -13.30h aprox. (diven q li varem deixar un regalito a nen March jeje)
Bueeeno....Idò ress....en fin aixo ha estat un resum d'es finde esporlerí. Ja nomes m qda dir q es premi a nes personatge d'akest finde va destinat a........NES XUMI!!!!!!! per sa seva demostració de com sa "fortor" pot amb tot!!!! Així q un aplaudiment mooolt fort per ell!!!! Plas plas plas!!!
Aaahhh x cert!!!!!Divendres arriba a s'illa un reforç de luxe per sapenyadesuper...es TOPE!!!! (cagondena tope pareix q has estat jugant sa copa america jeje)
P.D: Una abraçada molt forta Arnaldito!!!!!
30.7.07
29.7.07
26.7.07
Aclariments
Bones a tots i totes i especialment a n'Arnau....
Uri t'explicaré que va passar dissabte i així no tendrem cap tipus de confusió....
Aquesta al.lota, que segons m'he enterat és amiga de n'Aina va demanar-me ses ulleres (una mica pesada.... sí) i com que era el principi del vespre li vaig dir que ja les hi donaria...però res més..... com te dic: "no vai muiar es xurro"......
A part d'això dir-te que per aki com sempre.... en jordi, kopi i pere pau fan un tour aquest mes d'agost i la resta de festetes a veure com en joe segueix tirant canyeta.....
Cuidet...
Aprofit per dir que dia 3 i dia 10 hi ha un pedazo concert a nes Saratoga.... i ja sabeu....seguiré una mica pesat aquesta setmana....
VIERNES 03/08/2007 23:00 Hrs.BENJAMIN HABICHUELA
África Gallego Quintet
Luis Depestre.
Saxo
Africa Gallego.
Voz
Benjamin Habichuela.
Cajon
Raul Martínez.
Bajo
Isis Montero.
Piano
Uri t'explicaré que va passar dissabte i així no tendrem cap tipus de confusió....
Aquesta al.lota, que segons m'he enterat és amiga de n'Aina va demanar-me ses ulleres (una mica pesada.... sí) i com que era el principi del vespre li vaig dir que ja les hi donaria...però res més..... com te dic: "no vai muiar es xurro"......
A part d'això dir-te que per aki com sempre.... en jordi, kopi i pere pau fan un tour aquest mes d'agost i la resta de festetes a veure com en joe segueix tirant canyeta.....
Cuidet...
Aprofit per dir que dia 3 i dia 10 hi ha un pedazo concert a nes Saratoga.... i ja sabeu....seguiré una mica pesat aquesta setmana....
VIERNES 03/08/2007 23:00 Hrs.BENJAMIN HABICHUELA
África Gallego Quintet
Luis Depestre.
Saxo
Africa Gallego.
Voz
Benjamin Habichuela.
Cajon
Raul Martínez.
Bajo
Isis Montero.
Piano
23.7.07
Uri tioooo!

Mira, segur que te fa algo de gràcia tot plegat. Aquesta portada de El Jueves els ha procurat que cert jutge demani el segrest de la publicació i ha aixecat un escàndol bastant gros a nivell europeu. Com estàs fent les amèriques no sé si te'n havies enterauuu...
Aquests de el jueves són l'hòstia! :-D
22.7.07
Studio 54 - El vídeo del paraigua
En Pau li aixeca la falda a una senyoreta anònima amb un paraigües.
21.7.07
20.7.07
Quina locura!!

Ueeeeeeep!!
Com anam? Ja veig que l'estau liant per aquí, així m'agrada :)
Jo ahir vaig anar a Managua, a participar a la celebració del 28 aniversari de la revolució sandinista de Nicaragua, que fou el 19 de juliol del 1979. Mai havia vist una cosa semblant...
Resulta que enguany era especial perquè el Frente Sandinista de Liberacion Nacional (FSLN), amb el seu líder, el Comandante Daniel Ortega, guanyaren les passades eleccions i la celebració del 19 de juliol d'enguany els troba en el poder.
Milers i milers d'autobusos i camions avançaren en caravana des de tots els racons de Nicaragua per trobar-se a la capital i escoltar el discurs del president Ortega i, de passada, el del convidat estrella, el president de Veneçuela Hugo Chavez. Ja vos podeu imaginar!!
Un viatge de 3 hores el vam fer amb vuit. A les 9:30 del matí vaig partir d'Ocotal enfilat a un camió, i vaig arribar a Managua a les 5:30 del capvespre... El viatge és un puta xou! Només de la nostra ciutat partiren més de 150 busos i camions, en fila índia. I com que el país és atravessat per una carretera principal, la panamericana, aleshores s'hi anaven afegint milers de camions i busos de totes les ciutats i pobles. Mai havia vist res de semblant. Estan putes locos. Els conductors se picaven entre ells i feien brusquerades, amb el camió ple de gent enfilada a dalt de tot, no vull saber on putes estava el centre de gravetat del camió jajaja!!
Milions de persones arribaren a Managua, que era un caos espectacular. S'ambient era una canya, això sí. Hores i hores de música revolucionària, i un gran escenari preparat pels discursos. El de Chavez fou "breu" i, en su línea; el d'Ortega fou llaaaaaaaaaaarg fins aconseguir avorrir al personal jejeje.
No tenc fotos perquè tothom havia insistit en què DE CAP MANERA duguessim a Managua càmera, diners, passaport... res de valor. Perquè també era la trobada anual de xoriços jajaja. Crec que exageraven, perquè no vam patir massa... una llàstima no tenir fotos, perquè era de veure...
Ara m'acomiado fins la setmana que vé perquè tenc un cap de setmana llarg que aprofitaré per anar a Hondures, que està a propet!
Una abraçada!! Vos enyor, i tb a ses verbenes!!
Feis bonda!
Arnau
Com anam? Ja veig que l'estau liant per aquí, així m'agrada :)
Jo ahir vaig anar a Managua, a participar a la celebració del 28 aniversari de la revolució sandinista de Nicaragua, que fou el 19 de juliol del 1979. Mai havia vist una cosa semblant...
Resulta que enguany era especial perquè el Frente Sandinista de Liberacion Nacional (FSLN), amb el seu líder, el Comandante Daniel Ortega, guanyaren les passades eleccions i la celebració del 19 de juliol d'enguany els troba en el poder.
Milers i milers d'autobusos i camions avançaren en caravana des de tots els racons de Nicaragua per trobar-se a la capital i escoltar el discurs del president Ortega i, de passada, el del convidat estrella, el president de Veneçuela Hugo Chavez. Ja vos podeu imaginar!!
Un viatge de 3 hores el vam fer amb vuit. A les 9:30 del matí vaig partir d'Ocotal enfilat a un camió, i vaig arribar a Managua a les 5:30 del capvespre... El viatge és un puta xou! Només de la nostra ciutat partiren més de 150 busos i camions, en fila índia. I com que el país és atravessat per una carretera principal, la panamericana, aleshores s'hi anaven afegint milers de camions i busos de totes les ciutats i pobles. Mai havia vist res de semblant. Estan putes locos. Els conductors se picaven entre ells i feien brusquerades, amb el camió ple de gent enfilada a dalt de tot, no vull saber on putes estava el centre de gravetat del camió jajaja!!
Milions de persones arribaren a Managua, que era un caos espectacular. S'ambient era una canya, això sí. Hores i hores de música revolucionària, i un gran escenari preparat pels discursos. El de Chavez fou "breu" i, en su línea; el d'Ortega fou llaaaaaaaaaaarg fins aconseguir avorrir al personal jejeje.
No tenc fotos perquè tothom havia insistit en què DE CAP MANERA duguessim a Managua càmera, diners, passaport... res de valor. Perquè també era la trobada anual de xoriços jajaja. Crec que exageraven, perquè no vam patir massa... una llàstima no tenir fotos, perquè era de veure...
Ara m'acomiado fins la setmana que vé perquè tenc un cap de setmana llarg que aprofitaré per anar a Hondures, que està a propet!
Una abraçada!! Vos enyor, i tb a ses verbenes!!
Feis bonda!
Arnau
19.7.07
18.7.07
Sou uns putes fills de putes des collons
Keià joves. Bé, ido si, en fin, que hi farem. Vos podeu preparar perque no deixaré títere con cabeza aquí. Lo de s'estudio 54 no va ser fallo meu, l'any passat se va fer dia 15 i vaig suposar que enguany se faria dia 14.
Bé només dir-vos que per aquí tot bé. Avui he firmat es conveni de practiques i vos podeu ficar ses compreses per es cul!
Una altre cosa es dir-vos que l'any que ve viure amb una arquitecta (ha tret un pedazo 8 des projecte) i un coreano o miguelito(vos cobraré per veurer-lo, es com es germa gran den shin-chan).
En fin, feis bonda i anau pes sombra.
P.D.: Joe no tiris tanta canya a na Tara!!!!
Bé només dir-vos que per aquí tot bé. Avui he firmat es conveni de practiques i vos podeu ficar ses compreses per es cul!
Una altre cosa es dir-vos que l'any que ve viure amb una arquitecta (ha tret un pedazo 8 des projecte) i un coreano o miguelito(vos cobraré per veurer-lo, es com es germa gran den shin-chan).
En fin, feis bonda i anau pes sombra.
P.D.: Joe no tiris tanta canya a na Tara!!!!
16.7.07
Aquí van ses primeres fotos! Ahir vam anar d'excursió al Cerro Picuro, que està a prop de la cuitat. S'ha de dir que mos varem perdre un poc, però que ja està tot controlat :)També afegeixo una foto del meu poble, pq vos en faceu una idea!!Fins aviat!! Que m'he gastat tot els temps d'internet torrant cafè!! jajajaUna abraçada a tothom! Feis mal a Sa Pobla!!! :)


bones bones
15.7.07
13.7.07
"I un dia que te sobren vitamines..."
Ueeeeeeeeep!!!
Ja estam instal·lats a la ciutat d'Ocotal, on hi passaré el proper mes i mig. Fa no-res que som aquí i ja tenc una primera impressió dels quatre pilars bàsics del país: 1) el gallopinto, un arròs bollit amb frijoles que se menja tothora (no pot faltar a cap de les tres menjades del dia!), 2) la cervesa Victoria, producte nacional ben bo, 3) la religió (són beatos beatos) i 4) la parsimònia. Aquest darrer aspecte és fonamental per a mi (voltros que me coneixeu m'entendreu): aquí la gent va tranquil·la; que s'ha de quedar a una hora? reeeeees, ja ho vorem, ja mos trobarem per allà... Tot se fa tira a tira excepte els taxis, que van a tota hòstia fent es brusquer (el perill d'aquí no és la malària, és el trànsit!). Ah, això sí, amb els horaris de menjar són ben puntuals: se dina a les 12:30 i se sopa a les 7. Horari de padrina jajaja!
El nostre dia a dia consisteix a participar a una investigació sociològica a tres barris especialment desafavorits de la ciutat. Després de rentar-te sa cara es dematí te poses repel·lent de moscards, no fos cosa que pillem alguna malaltia xunga (de moment a mi els moscards ja m'han inflat). Potser és una subtil venjança dels déus cap a uns occidentals que introduïren a Amèrica la pigota, el tètanos, el tifus, la lepra, la febre groga i fins i tot les càries... Ara quan hi anam ens hem d'envoltar d'una bombolla protectora! Això sí, és tota una experiència dormir dins una mosquitera jajaja.
La nostra ciutat és un dels feudos esquerrans del país. A Nueva Segovia (la regió on es troba Ocotal) fou dels principals llocs on triomfà la revolució sandinista de 1979, i des de llavors la ciutat sempre ha etat governada per l'esquerra. Precisament nosaltres ens allotjam a casa de Doña Martha Adriana Peralta (sí, el nom no és conya...), que fou batlesa de la ciutat, precisament quan hi hagué els desastre de l'huracà Mitch, que afectà especialment la regió. Imaginau la quantitat de coses que té per explicar-mos! Aquesta dona va heretar una casa fantàstica, d'estil colonial, amb els habitacles envoltant un pati central petat de vegetació ombrívola i de bestioles (és tot un ecosistema es pati aquest!). O sigui que vivim en un oasi enmig d'un desert que se diu Ocotal, amb un 60% de la seva població sense feina.
Però Doña Martha és també la directora de l'ONG INPRHU, que és on realitzam el voluntariat, i ella mateixa ens porta a fer visites a totes les institucions de la ciutat, a les escoles, l'institut, a l'ajuntament, a l'hospital i a cada barriada.
Així, de mica en mica ens aproximam a una realitat completament nova per a nosaltres. Veiem que aquí la gent té un talant enormement participatiu en les qüestions col·lectives (no existeix aquesta actitud tan nostra, marcadament individualista) i són profundament solidaris entre ells (és clar que sempre hi ha de tot). I la solidaritat del qui no té res és la vertadera, perquè és sincera, no?
Aquests dies he estat pensant en la cançó d'Antònia Font que diu "i un dia que te sobren vitamines...", perquè aquí mos sobren ses vitamines! Fan sucs de qualsevol cosa que se pugui liquar, fruites que no havia sentit anomenar mai! Això, afegit als frijoles amb l'arròs, és tot un "xute" vitamínic. I com que aquí sa feina se fa "amb bones", al final del dia mos sobren les vitamines! jajaja
Bé, ja casi se m'ha acabat s'internet. Una forta abraçada a tothom!!!! No vos puc enviar fotos de moment, però tot arribarà!!!
Adéu!!!
Arnau
Ja estam instal·lats a la ciutat d'Ocotal, on hi passaré el proper mes i mig. Fa no-res que som aquí i ja tenc una primera impressió dels quatre pilars bàsics del país: 1) el gallopinto, un arròs bollit amb frijoles que se menja tothora (no pot faltar a cap de les tres menjades del dia!), 2) la cervesa Victoria, producte nacional ben bo, 3) la religió (són beatos beatos) i 4) la parsimònia. Aquest darrer aspecte és fonamental per a mi (voltros que me coneixeu m'entendreu): aquí la gent va tranquil·la; que s'ha de quedar a una hora? reeeeees, ja ho vorem, ja mos trobarem per allà... Tot se fa tira a tira excepte els taxis, que van a tota hòstia fent es brusquer (el perill d'aquí no és la malària, és el trànsit!). Ah, això sí, amb els horaris de menjar són ben puntuals: se dina a les 12:30 i se sopa a les 7. Horari de padrina jajaja!
El nostre dia a dia consisteix a participar a una investigació sociològica a tres barris especialment desafavorits de la ciutat. Després de rentar-te sa cara es dematí te poses repel·lent de moscards, no fos cosa que pillem alguna malaltia xunga (de moment a mi els moscards ja m'han inflat). Potser és una subtil venjança dels déus cap a uns occidentals que introduïren a Amèrica la pigota, el tètanos, el tifus, la lepra, la febre groga i fins i tot les càries... Ara quan hi anam ens hem d'envoltar d'una bombolla protectora! Això sí, és tota una experiència dormir dins una mosquitera jajaja.
La nostra ciutat és un dels feudos esquerrans del país. A Nueva Segovia (la regió on es troba Ocotal) fou dels principals llocs on triomfà la revolució sandinista de 1979, i des de llavors la ciutat sempre ha etat governada per l'esquerra. Precisament nosaltres ens allotjam a casa de Doña Martha Adriana Peralta (sí, el nom no és conya...), que fou batlesa de la ciutat, precisament quan hi hagué els desastre de l'huracà Mitch, que afectà especialment la regió. Imaginau la quantitat de coses que té per explicar-mos! Aquesta dona va heretar una casa fantàstica, d'estil colonial, amb els habitacles envoltant un pati central petat de vegetació ombrívola i de bestioles (és tot un ecosistema es pati aquest!). O sigui que vivim en un oasi enmig d'un desert que se diu Ocotal, amb un 60% de la seva població sense feina.
Però Doña Martha és també la directora de l'ONG INPRHU, que és on realitzam el voluntariat, i ella mateixa ens porta a fer visites a totes les institucions de la ciutat, a les escoles, l'institut, a l'ajuntament, a l'hospital i a cada barriada.
Així, de mica en mica ens aproximam a una realitat completament nova per a nosaltres. Veiem que aquí la gent té un talant enormement participatiu en les qüestions col·lectives (no existeix aquesta actitud tan nostra, marcadament individualista) i són profundament solidaris entre ells (és clar que sempre hi ha de tot). I la solidaritat del qui no té res és la vertadera, perquè és sincera, no?
Aquests dies he estat pensant en la cançó d'Antònia Font que diu "i un dia que te sobren vitamines...", perquè aquí mos sobren ses vitamines! Fan sucs de qualsevol cosa que se pugui liquar, fruites que no havia sentit anomenar mai! Això, afegit als frijoles amb l'arròs, és tot un "xute" vitamínic. I com que aquí sa feina se fa "amb bones", al final del dia mos sobren les vitamines! jajaja
Bé, ja casi se m'ha acabat s'internet. Una forta abraçada a tothom!!!! No vos puc enviar fotos de moment, però tot arribarà!!!
Adéu!!!
Arnau
Ultima hora!!!!
12.7.07
ALEA JACTA EST!
Foto festes d'esporles
N'Uri pel món, i jo posant sa foto que me demanau...
Quina enveja que me fas Uri, en serio.
Ah, no sé ses vostres adreces, i per si voleu q vos passi ses fotos digau-me coses a sadassera@hotmail.com.
Sóc n'Aina de'n Mateu, no n'Aina de n'Uri...això serà un poc de lio...
Enga, amem si sabem alguna novetat des de Nicaragua!
Besos!
Quina enveja que me fas Uri, en serio.
Ah, no sé ses vostres adreces, i per si voleu q vos passi ses fotos digau-me coses a sadassera@hotmail.com.
Sóc n'Aina de'n Mateu, no n'Aina de n'Uri...això serà un poc de lio...
Enga, amem si sabem alguna novetat des de Nicaragua!
Besos!
9.7.07
Quines coses més moddennes!

Aqui n'Uri mos ha volgut recalcar, señores, que ell és i ha sigut es catxo potografo per antonomasia de ses verbenes baléàs. Algu haurà d'agafar es releBo!!!!
Meam, nins, que aquí si se remena se remena bé... què és això de's drama nocturn a Ca'n Font? Què és això de que es tope se mos despista? Uri, a por los panxitos i más allà, ensenyalis a fer ses cosetes, homo de Deu!
Auuu besitos a tots!!!!!!! Mos vemus aviat!!!
Meam, nins, que aquí si se remena se remena bé... què és això de's drama nocturn a Ca'n Font? Què és això de que es tope se mos despista? Uri, a por los panxitos i más allà, ensenyalis a fer ses cosetes, homo de Deu!
Auuu besitos a tots!!!!!!! Mos vemus aviat!!!
Comiat!
Després de saber que es Tope havia de venir aposta per S'estudio 54 de Sa Pobla i que s'ha equivocat de cap de setmana (Tope, pitjors són ses que li passen a nen Kopi...); després de conèixer en primícia s'acudit de s'estiu ("-T'agrada sa pintura? -Sí -A mi també, però més d'un pot ja m'embafa") idò he vist que me'n puc anar tranquil: s'estiu queda en bones mans! :)
Vos pos unes fotos des sopar de s'altre dia.
Au! Que vos bombin! Quedam com a amics! Ja vos aniré donant notícies sempre que pugui! "Me se cuiden!"
Arnau







Vos pos unes fotos des sopar de s'altre dia.
Au! Que vos bombin! Quedam com a amics! Ja vos aniré donant notícies sempre que pugui! "Me se cuiden!"
Arnau
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)















