Ueeeeeeep!!
Com anam? Ja veig que l'estau liant per aquí, així m'agrada :)
Jo ahir vaig anar a Managua, a participar a la celebració del 28 aniversari de la revolució sandinista de Nicaragua, que fou el 19 de juliol del 1979. Mai havia vist una cosa semblant...
Resulta que enguany era especial perquè el Frente Sandinista de Liberacion Nacional (FSLN), amb el seu líder, el Comandante Daniel Ortega, guanyaren les passades eleccions i la celebració del 19 de juliol d'enguany els troba en el poder.
Milers i milers d'autobusos i camions avançaren en caravana des de tots els racons de Nicaragua per trobar-se a la capital i escoltar el discurs del president Ortega i, de passada, el del convidat estrella, el president de Veneçuela Hugo Chavez. Ja vos podeu imaginar!!
Un viatge de 3 hores el vam fer amb vuit. A les 9:30 del matí vaig partir d'Ocotal enfilat a un camió, i vaig arribar a Managua a les 5:30 del capvespre... El viatge és un puta xou! Només de la nostra ciutat partiren més de 150 busos i camions, en fila índia. I com que el país és atravessat per una carretera principal, la panamericana, aleshores s'hi anaven afegint milers de camions i busos de totes les ciutats i pobles. Mai havia vist res de semblant. Estan putes locos. Els conductors se picaven entre ells i feien brusquerades, amb el camió ple de gent enfilada a dalt de tot, no vull saber on putes estava el centre de gravetat del camió jajaja!!
Milions de persones arribaren a Managua, que era un caos espectacular. S'ambient era una canya, això sí. Hores i hores de música revolucionària, i un gran escenari preparat pels discursos. El de Chavez fou "breu" i, en su línea; el d'Ortega fou llaaaaaaaaaaarg fins aconseguir avorrir al personal jejeje.
No tenc fotos perquè tothom havia insistit en què DE CAP MANERA duguessim a Managua càmera, diners, passaport... res de valor. Perquè també era la trobada anual de xoriços jajaja. Crec que exageraven, perquè no vam patir massa... una llàstima no tenir fotos, perquè era de veure...
Ara m'acomiado fins la setmana que vé perquè tenc un cap de setmana llarg que aprofitaré per anar a Hondures, que està a propet!
Una abraçada!! Vos enyor, i tb a ses verbenes!!
Feis bonda!
Arnau
Com anam? Ja veig que l'estau liant per aquí, així m'agrada :)
Jo ahir vaig anar a Managua, a participar a la celebració del 28 aniversari de la revolució sandinista de Nicaragua, que fou el 19 de juliol del 1979. Mai havia vist una cosa semblant...
Resulta que enguany era especial perquè el Frente Sandinista de Liberacion Nacional (FSLN), amb el seu líder, el Comandante Daniel Ortega, guanyaren les passades eleccions i la celebració del 19 de juliol d'enguany els troba en el poder.
Milers i milers d'autobusos i camions avançaren en caravana des de tots els racons de Nicaragua per trobar-se a la capital i escoltar el discurs del president Ortega i, de passada, el del convidat estrella, el president de Veneçuela Hugo Chavez. Ja vos podeu imaginar!!
Un viatge de 3 hores el vam fer amb vuit. A les 9:30 del matí vaig partir d'Ocotal enfilat a un camió, i vaig arribar a Managua a les 5:30 del capvespre... El viatge és un puta xou! Només de la nostra ciutat partiren més de 150 busos i camions, en fila índia. I com que el país és atravessat per una carretera principal, la panamericana, aleshores s'hi anaven afegint milers de camions i busos de totes les ciutats i pobles. Mai havia vist res de semblant. Estan putes locos. Els conductors se picaven entre ells i feien brusquerades, amb el camió ple de gent enfilada a dalt de tot, no vull saber on putes estava el centre de gravetat del camió jajaja!!
Milions de persones arribaren a Managua, que era un caos espectacular. S'ambient era una canya, això sí. Hores i hores de música revolucionària, i un gran escenari preparat pels discursos. El de Chavez fou "breu" i, en su línea; el d'Ortega fou llaaaaaaaaaaarg fins aconseguir avorrir al personal jejeje.
No tenc fotos perquè tothom havia insistit en què DE CAP MANERA duguessim a Managua càmera, diners, passaport... res de valor. Perquè també era la trobada anual de xoriços jajaja. Crec que exageraven, perquè no vam patir massa... una llàstima no tenir fotos, perquè era de veure...
Ara m'acomiado fins la setmana que vé perquè tenc un cap de setmana llarg que aprofitaré per anar a Hondures, que està a propet!
Una abraçada!! Vos enyor, i tb a ses verbenes!!
Feis bonda!
Arnau
1 comentari:
Uri tio! Té molt bona pinta tot plegat...
T'ho deus estar passant de puta mare... quanta verdor! Nin, amb ganes de veure't i content de ses nuevas tecnologias que ens permeten conèixer de l'evolució dels teus afers americans.
Besitos, con amor.
Publica un comentari a l'entrada