Més Algèria

uep!

Bé, com vos vaig dir, aquí no se poden dur ses dones a sa platja. Sa platja, com els cafés, com els carrers, com les places, com els llocs per fumar catximba, com casi tot públic, són per a homes. Una platja té un ratio p/c altíssim, tirant a infinit. Les poquissimes dones que veus a la platja van vestides fins als peus i només mostrant les mans. I clar, arribam els europeitos i posam a tres italianes en bikini i els barbuts de kamish (la sotana mora aquesta que duen) surten de davall ses pedres cridant i indignant-se. Pero son bona gent, molt bona gent. Exceptuant el tema femeni, te tracten super be, te conviden per tot, qualsevol desconegut te convida a dinar, te xerren de s'alineacio de qualsevol equip espanyol, etc. De futbol en saben tant com en jose!

A més, entre els homes amics es normal caminar de la ma. S'agafen i es toquen molt, sempre agafant-te el braç o la ma. Ja se lo que pensareu, ja ho se.

Una altra cosa curiosa es que tots els de per aqui se consideren andalusos. De fet, es una ciutat amb molts llinatges andalusis i gairebe tots tenen el sentiment de ser exiliats andalusos. Al-Andalus te una enorme importancia dins el seu imaginari i, d'alguna forma, els hi recorda un esplendor perdut. Ens convidaren a una sessio de musica andalusi i es una passada, com el flamenco pero amb mes instruments i un toc oriental.

Realment tenim molta sort ja que esteim totalment integrats dins el mon arab.

PD: de veres, pillar es impossible. A una dona, quan li veus la cara, no pots ni saludarla com ho feim normalment. A mes, moltes van amb burka de per aqui o nihab i ni lis veus els ulls. Pero quan en veus de destapades, tenen un exotisme molon: ulls verds, morenes, en fin, pivons.