Pavooooooooo!!! Idò després de voltar pel nord vaig començar a baixar cap al sud, he atravessat la Patagònia i ara som a Tierra del Fuego, després d'un viatge bastant cansadet i amb situacions kafkianes a la frontera entre Xile i Argentina... Vos deix algunes fotos del recorregut... vaig baixa fins una ciutat que se diu Salta (salta conmigo...!), on se poden veure mòmies dels sacrificis infantils que feien els inques. Després vaig anar fins Mendoza, coneguda com la capital del vi, i que es troba als peus de l'Aconcagua. És una ciutat que me va deixar molt bona impressió, diferent a les que havia vist fins ara a Argentina. Allà vaig coincidir amb les commemoracions del bicentenari de l'independència, i se va montar un bon festival amb carn i vi a preus populars. Després vaig seguir baixant, fins Bariloche, on vaig estar a un alberg al·lucinant, amb unes vistes que flipes, però no vaig poder fer massa coses allà perquè els dos dies va estar nevant un munt i ni se podia sortir al carrer pràcticament. De totes maneres el més atractiu va ser la carretera que du fins allà, que passa per una zona que s'anomena "dels 7 llacs", plena de muntanyes i roques amb formes inversemblants. A continuació vaig anar fins El Bolsón, una ciutat que als anys 70 estava plena de hippies, i que avui encara conserva algunes reminiscències d'allò. A la foto, una roca que li diuen "cabeza del indio", ja que de perfil recorda a una cara. També vaig riure molt amb la pintada que hi havia al bany d'un bar on, efectivament, per estirar la cadena hi havia un botó bo i un de dolent, i la manera de que la gent no s'equivoqués... en fi... jajaja Però lo més impressionant va venir després, a El Calafate, on vaig poder visitar el glaciar Perito Moreno, una cosa realment al·lucinant.... (les fotos no acaben de reflectir els colors i la impressió que fa quan hi ets davant... una llàstima). Com me va dir mun pare, "vaja gin-tònic que te pots fer amb això, no?" I res, ja s'acosta el final del viatget, ara vorem com m'organitzo els darrers dies. M'han encantat ses fotos d'en Mateu fent proves amb sa perilla. Jo te dic que si fa falta mos deixam perilla aquest estiu :)
Besades!
Arnau
5 comentaris:
tendre k recordar-te Uri k sense es crit de guerra no es lo mateix.... el fare jo pq kedi constancia!
PAAVOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!
impresionant la teva visita per akeles terres! disfruta i viu!!!!
BESOSSSSSS
BIEL
uri tio...dir que el barça de bàsquet és la ostia...triplete!!!!!!!!!!!!
Arnau abans d'abandonar Madrid, al meu darrer dia a la capital, vaig trobar el teu doble quan anava camí de la feina.
Conduia la moto per la M30 quan, de sobte, et vaig veure menant un cotxe. Bocabadat, em vaig quedar mirant fixament el conductor, que era idèntic a tu.
El bergant se'n fotia de jo. Llàstima no haver-lo pogut fotografiar :-)
Pau, al Barça de bàsquet només li falta fitxar a en Mara per tenir l'equip perfecte. :-) El que no té perdó és el Madrid multimilionari de Messina que, si no fos pels títols que ha guanyat, l'haguessin acomiadat a mitjan temporada.
N'Uri ha dit que ens durà un trocet de gel del glacial per ficar a ses herbes dolces que farem d'aquí poc. Alerta que no se fonguin!
Publica un comentari a l'entrada