La veritat es que la proposta que heu presentat per cap d'any m'afecta poc ja que la passaré a Paris, però vos voldria exposar sa meva opinió que coincideix amb moltes altres.
La nit de cap d'any, juntament amb algun aniversari d'estiu, és una de les poques ocasions que tenim per reunior-mos la gran majoria. Crec que és una animalada i una bestiessa fer un sopar amb tantes directrius i tantes normes a complir. Heu pensat que la gran majoria no està d'acord... Amb això l'únic que feis es excloure a sa gran majoria dels nostres amics a que no participin amb vosaltres. La veritat es que es una pena! Només fareu el sopar amb els qui més vos aveniu i això es pot fer cada setmana. Per altre banda m'ha arribat a ses orelles que es el que voleu, que sigueu pocs per poder fer el sopar. I aquest fet es el que mha fet escriure perquè pens que estau molt equivocats. S'hauria d'intentar fer una cosa per englobar a la gran majoria de nosatres, sabem que es difícil, però s'ha d'intentar.
Cadescú de nosaltres es fa més amb uns que amb els altres, però tot i això seguim sent amics, bons amics, o almenys es el que jo consider. Feis el sopar vegeteria però donau un poc de llibertat a sa gent que vulgui dur el rellotge nou que li han regalat, als amics que volen pillar un bon cego o els que volen seguir sa tradicio de fer el rem (es una orma de parlar). Ja esteim prou separats (cosa que es normal pq cadescú fa els seu camí) com per forçar més encara aquetsa situació.
Doncs això, bones festes!
PD: Aquestes festes ja aniré a viure a palma amb sa meva estimada, vos dire coses i un dia farem un picoteo inaguració
4 comentaris:
Això es remenar amb classe!
Si señor!
No crec que per proposar un sopar vegetarià i sense campanades s'estigui forçant una exclusió. Tanmateix, això només és una proposta, exagerada per voluntat de ser-ho, com a contrapunt divertit del que sempre s'ha anat fent.
Evidentment, si el que se vol és cercar la forma de complaure al màxim de persones, sense "mals de caps" ni feines a fer, ja tenim la solució: el restaurant. Ara bé, posats a considerar propostes que esclouen, no sé jo si aquesta darrera s'en duu el premi -al manco, per a uns pocs-.
De totes formes, al manco ja s'ha obert un debat de què feim o deixam de fer: amb un poc de sort, ens posam d'acord i tot!
PD: Mateu, vens d'excursió dimarts a Planícia?
Bueno, bueno!!!!
que passa aquí?
jo aquest vegada no diré sa meva, no pq no vulgui sinó pq ja me coneixeu... però crec que encara que a diferents dies es pot fer tot...cosa que m'agradaria ja que aquest any venc molts pocs dies....i tampoc estaré a mca per cap d'any....milano ens espera:)
bé, un parell de coses importants
- res d'anar d'excursió després del 29, pq jo ja no hi sóc....el 27 me sembla collonut. Marcel com a guía l'has d'organitzar. Podem dinar d'ensalada i així ja tenim el tema vegetarià solucionat-
- mateu, estas ben enamorat...paris la ciudad del amor....me sembla bé el picoteo i la destrossa de ca teva. Així sopar de germanor solucionat. Podrem tirar coses des de sa finestra?
- tercera i darrera cosa: és blog s'ha d'animar; fotos, comentaris, debats....etc
Una abraçada i mos veim demà...que estrany dir això....jejejjejee!!!!
Mateu, tanta sort que xerres poc, quan ho fas dictes sentència :-) Passa-ho bé per París! Dona-li records a n'Aina.
Publica un comentari a l'entrada